Teixit Social

Cíntia Hernàndez Martínez

Reflexió individual

10/12/12

TEIXIT SOCIAL

La societat actual hom la considera una societat dormida i acomodada que viu obviant la realitat. Les persones tenen por d'actuar, pensen que van fent, viuen bé i no volen perdre el que tenen (la feina, la casa..). Aquesta por moltes vegades paralitza a les persones i fa que no s'agrupin, que no pensin, en definitiva que no actuïn per canviar les coses. A més a més, s'intenta fer creure a les persones que les coses són així i que sempre ho han estat, és a dir, que ja estan determinades. En la nostra societat hi ha certs mites que es veuen reals, com per exemple que sempre hi ha hagut persones pobres i que sempre n'hi hauran. Tot i així, crec que aquesta idea de que les coses estan determinades cada cop és més ignorada per les persones i creix la idea de que les coses poden canviar, ja que sabem que històricament les coses no sempre han estat igual, abans no hi havia Estat del Benestar, les persones havien de treballar més de vuit hores diàries, les dones no podien treballar, etc.

Ens trobem en una situació de plena vulneració dels Drets Humans, el sistema capitalista on vivim ha creat una cultura on les persones cada vegada són més individualistes i egoistes. Aquest sistema ha forçat a que els governs no tinguin en compte les necessitats bàsiques, la qualitat de vida de les persones i que només es guiïn per les necessitats del mercat, deixant de banda pilars necessaris com ara l'educació, la sanitat, l'habitatge, el treball... En l'àmbit laboral, per exemple, la nova reforma afavoreix els emprasaris i les emprasaries i desafavoreix els teballadors i treballadores. La reforma laboral no ha creat llocs de treball, al contrari ha incrementat la desocupació, ha pressionat a la baixa les condicions del treball (especialment els salaris), ha fet que sigui més fàcil i barat acomiadar a un treballador/a, que els sindicats tinguin menys força, etc. Ara mateix estem en una situació de crisi econòmica i social, en la qual estem perdent molts dels drets aconseguits gràcies a la lluita de moltes persones, que fins i tot van donar la seva vida per aconseguir-los.

Penso que estem vivint un moment on les persones cada vegada estan més desenganyades de la política i veuen l'Estat com uns sistema d'opressió. L'Estat teòricament ha de vetllar perquè els seus ciutadans i ciutadanes visquin amb dignitat, en definitiva, per ajudar i representar al poble, però fan tot el contrari prioritzant les ajudes a les empreses i els bancs per sobre de fer polítiques socials i públiques per millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes. Els polítics viuen una realitat molt diferent que la del poble, viuen amb privilegis, tenen un sou molt més alt que les persones treballadores, no van els mateixos hospitals on van la majoria de la població, els seus fills/es no van a les mateixes escoles on van les classes populars, etc. Aquesta diferències fan que el poble no se senti representat pels partits polítics actuals.

Una manera de mostrar aquest descontent social és a través de les manifestacions i un altre és a través de la desobediència civil. Aquesta última fa referència a aquells actes que fan les persones quan decideixen no complir una llei perquè creuen que és injusta. La desobediència civil no és considerada com un delicte, tot i així les accions comporten una sèrie de conseqüències que recauen en la persona, però que ella assumeix en realitzar l'acció. Algunes accions de desobediència civil que s'estan realitzant en l'actualitat són el moviment “no vull pagar” a les autopistes de Catalunya, negar-se a pagar l'euro per recepta a Catalunya, les accions que porta a terme la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), entre d'altres.

Crec que els moments de crisi, com l'actual, s'han d'aprofitar per canviar les coses de baix a dalt, ja que les persones som les úniques que podem canviar el nostre destí si construim juntes. Cada dia hi ha més persones que viuen precàriament, les polítiques neoliberals no paren de retallar els drets socials necessaris per viure dignament i les persones comencen a veure “el perill” molt aprop. Ja n'hi a prou de delegar responsabilitats a terceres persones, som les persones que hem d'assumir les responsabilitats de les nostres accions. Per aconseguir un canvi en la nostra societat, que lluiti pels Drets Humans i la igualtat d'oportunitats cal una consciència col·lectiva i una participació popular de totes les persones. El pilar bàsic per aquest canvi és l'educació, una educació integral al llarg de tota la vida que eduqui en valors humans i ens proporcioni eines per conviure entre totes i entendre el món en el que vivim, per després poder participar i actuar donant lloc a una nova consciència ètica.

La crisi que estem vivint ha creat un descontent social que ha fet néixer moltes iniciatives socials com el 15M, els iaioflautas, les ILP (Iniciatives Legislatives Populars), centres socials autogestionats, també ha fet que les persones tinguin la necessitat d'ajuntar-se i crear petites propostes alternatives el sistema capitalista regides per valors de solidaritat i suport mutu com ara pobles petits que han fet un hort comunitari, persones que comparteixen cotxe, menjadors socials per a la gent gran que es troba sola, etc. Les persones s'estan movent perquè saben que si volen canviar les coses han de participar col·lectivament en aquesta transformació, encara que sigui amb les accions del nostre dia a dia, com per exemple anar a comprar a les petites botigues del barri i no a les grans empreses, utilitzar el transport públic, entre d'altres són petites iniciatives amb les que estem contribuim en aquest canvi social.

Per tant, és evident que hi ha un moviment social que lluita per canviar la societat en la que vivim, les persones s'estan organitzant i autogestionant per donar resposta a les seves necessitats, els seus problemes. L'autogestió no es pot donar sense que hi hagi un sentiment de col·lectivitat, de grup, sense sentir que allò que li passa a l'altre em pot passar a mi, és a dir, sense saber possar-se el lloc de l'altre. Penso que les persones que ens dediquem a l'educació hem de promoure aquest canvi social, hem de fomentar i treballar per una educació que tingui en compte a l'individu i al col·lectiu, que eduqui a partir d'uns valors mínims, que són aquells valors bàsics que hem de compartir totes les persones per poder conviure dignament. Hem de formar a persones crítiques amb l'entorn i responsables (que reflexionin i valorin les conseqüències) dels seus actes i que siguin capaçes de decidir per elles mateixes.