Cristina
Vega Bobo
El silenci dels mitjans de comunicació en la guerra del Congo
República Democràtica del Congo, un
dels països més rics en recursos naturals, un dels països més pobres en
desenvolupament humà…La historia silenciada.
Yo me pregunto, ¿cómo en el siglo XXI toda nuestra tecnología
depende de que haya un niño dando martillazos a una piedra y a un pedazo de
tierra que se le viene encima? ¡Esto es de locos! Todos recordamos a tutsis y
hutus matándose a machetazos, no olvidamos las iglesias quemadas con toda la
gente dentro, ni a los niños perseguidos con los brazos y narices cercenados.
700.000 desplazados y ya casi cinco millones de muertos ¡por el maldito coltán
y para que nosotros tengamos una vida
más cómoda!
(SOBRINO,
Jon. El coltán y la guerra silenciada.)
Amb el meu telèfon mòbil i des de el
meu fabulós portàtil, tinc que respondre a la pregunta de per què es va silenciar
la guerra del Congo; una mica contradictori, no?
Des del sofà de casa, ja fa onze anys,
vaig poder veure en directe com queia la segona de les torres bessones de Nova
York, i durant setmanes, vam poder llegir en tots els diaris sobre les tres mil
persones que van morir en l’atemptat. Tot i així, fa només unes setmanes, quan
vaig començar a llegir sobre el que està passant en el Congo, vaig descobrir
que cinc milions i mig de persones han mort en aquesta terrible guerra, que
oficialment finalitzada, segueix acabant amb la vida de desenes de persones
cada dia.
La República Democràtica del Congo
segueix vivint, després de quinze anys de conflicte, una situació d’explotació
i de violència extrema, però no és noticia. Per què? Que hi ha alguns que
conten i altres que no? Potser és així…
Ara intento explicar-me com és possible
que morin més de cinc milions de persones en deu anys i sigui digitalment
invisible. Utilitzant les paraules de Amy Goodman, en el Congo, en la escala de lo que ocurrió el año 2001 en Nueva York,
se ha producido un 11S cada dos días, y sin embargo, no es portada de
ningún periódico.
La historia dels 33 miners chilens que
es van quedar tancats a la mina San José, ja fa un temps va tenir el món
enganxat, transmeten el procés a totes parts a través de la televisió i dels nous
mitjans de comunicació. Que hi ha dels nens que moren diàriament a les mines de
coltan del Congo? I de les dones violades? I de les famílies torturades? Perquè
els mitjans de comunicació no segueixen el procés de les seves vides i de les
seves morts?
El Congo, al igual que molts altres països
africans, sofreix, tal i com diu Luís de Sebastián, la maldición de los recursos. La zona est del país té una de les
acumulacions minerals més grans del planeta. Estem parlant de minerals com diamants,
or, cobre, estany, coltan. Tot i així, la presència d’aquets minerals no es veu
acompanyada de benestar i desenvolupament, doncs ve acompanyada d’empreses
multinacionals que generen explotació i alimenten conflictes armats a la zona.
El reflexa d’aquesta situació es plasma en la incoherència de que un dels
països més rics en recursos naturals es troba en el penúltim lloc de l’Índex de
Desenvolupament Humà del PNUD. El Congo és pobre perquè les multinacionals que
l’han explotat no han deixat que els congolanyesos es beneficiïn ni una mica
dels seus propis recursos minerals.
El coltan és un mineral que s’utilitza
per fabricar condensadors per millorar el flux electrònic dels telèfons mòbils.
Quasi el 80% de les reserves mundials de coltan es troben en el Congo. La
lluita per obtindre el control d’aquest mineral, i dels altres mencionats
anteriorment, ha costat la vida de més de cinc milions de persones. Per
comprendre els interessos que hi ha darrere d’aquesta lluita hauríem d’anar anys
enrere on van començar els interessos
econòmics i les grans destruccions gràcies a presidents inhumans i on allò que
importava eren els beneficis econòmics.
La Guerra del Congo està qualificada
com el conflicte més letal després de la Segona Guerra Mundial. Massacres a la població,
exterminis a nens i joves, violacions a dones i nenes com armes de guerra,…la crueltat
i violència que ha viscut el Congo ha acabat amb la vida de més de cinc milions
i mig de persones. Com pot la immensa classe política tancar els ulls davant
aquesta extrema situació i no tenir cap mena de responsabilitat? Com és possible
que en el segle XXI existeixi una situació tan forta i que no es faci res al
respecte?
Aquesta reflexió vaig pensar-la un dia
a la classe de l’assignatura: Educació, Cooperació i Desenvolupament quan van
passar-nos un vídeo que no em va deixar indiferent. Un vídeo que des de que el
vaig veure no hi ha dia que no el comparteixi amb qualsevol persona o que no em
faci pensar sobre la vida i sobre aquelles coses que valorem i aquelles que no
li donem tanta importància. Simplement he intentat saber-ne una mica més sobre
el tema que transcorre el Congo i a partir d’aquí reflexionar e intentar veure
que a unes hores d’aquí, la gent viu amb unes condicions extremes, on estan sotmesos
a pallisses, violacions, degradacions… i nosaltres aquí, fent cues a les grans
empreses per comprar-nos el millor telèfon mòbil I la última novetat tecnològica
que surt al mercat.
Bibliográfia
GOODMAN, Amy. La guerra invisible.
SOBRINO, Jon. El coltán y la guerra
silenciada.
LUCAS, Jose. La guerra silenciada del
Congo. Revista Pueblos.
LUCAS, Jose. Preguntas y respuestas
sobre el conflicto en el Congo
Webgrafia
www.ecoportal.net Artícle de Cristobal Saura “El
teléfono celular y la minería: las peores amenazas para el Congo”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada