RECTIFICAR
ÉS DE SAVIS
Què
és l'agricultura de subsistència? És un concepte que associem als
llibres d'història de les escoles i instituts, quan ens expliquen el
sistema de producció d'aliments de les societats primitives. Un
sistema antic, poc eficient, on s'utilitzaven eines rudimentàries
comparades amb la maquinària agrícola actual la qual treballa en
grans extensions de terreny i on la producció és molt més elevada;
és
la coneguda agricultura industrial. Quin gran avanç!
Segons
el mercat aquesta producció agrícola és necessària per poder
donar
resposta al
consum de tota la població. No obstant, la FAO1
ens informa que més de 500 milions de persones passen gana, i aquest
nombre va augmentant. Per tant, aquest sistema encara no és prou
eficient per poder produir aliment per tot la població.
Anualment
es podreixen tones de productes agrícoles en magatzems. El mercat
prefereix que es podreixin a donar-los als paísos que no en poden
pagar el preu. Mahatma Ghandi ja va dir ; “La
tierra proporciona recursos suficientes para las necesidades de
todos, pero
no
para la codicia de algunos2”.
Això no és violència? El dret a l'alimentació és un dret bàsic
i hauria de ser delicte llençar menjar que podria ajudar a
sobreviure a milions de persones. La pregunta no és si el sistema és
eficient, sinó com es reparteix l'aliment. Les tones de menjar que
es podreixen en els magatzem podrien pal·liar la fam de més d'un
país però aquesta acció humanitària no suposa cap benefici
econòmic per tant, no és viable, ja que el mercat no produeix per
alimentar persones sinó per aconseguir clients.
Per
altra banda, aquests conreus són treballats anualment sense
respectar el cicle de regeneració de la terra. “Asesinar
personas con la destrucción de la naturaleza es una forma invisible
de violencia3”.
Amb aquesta idea
jo em pregunto; és eficient l'agricultura industrial? Tenint
en compte que no
dóna
resposta a les necessitats alimentàries de la població i alhora
suposa una sobreexplotació de la terra.Sembla
ser pitjor el remei que la malaltia.
De veritat és un gran avanç? L'únic
benefici que
genera és
l'econòmic; és un gran negoci pel mercat. Aquest gran benefici
podrà pagar la regeneració de la terra? La terra és un recurs
limitat, i la seva recuperació no es pot comprar, tan sols es pot
conservar amb bones pràctiques, respectant-la. Per tant, el mercat
no pensa en les generacions futures.
Cada any
augmenta la fam al món, i el mateix temps, la terra és menys
fèrtil. No obstant, aquests dos fets s'ignoren. Mentre un tingui un
supermercat ple de menjar i el pugui pagar no es preguntarà d'on
prové o sí es necessària la gran quantitat de productes que hi ha
en els supermercats. Aquesta comoditat fa que ens adaptem, ens és
més fàcil desviar
la mirada de la
realitat que suportar la seva duresa: saber que hi ha milers de
persones que lluiten contra la fam diàriament, que cada cop hi ha
menys terra fèrtil en el planeta o que la majoria d'aliments que
mengem són transgènics.
Amb
aquesta despreocupació estem donant via lliure al mercat que podrà
seguir amb aquestes pràctiques perjudicials per la terra. Estem
potenciant que la terra, un bé de tots, passi a ser única i
exclusivament propietat del mercat. Aquest
model de producció sobreviu i va creixent gràcies el consum,
aquella que ens fa comprar constantment sense preguntar-nos si
realment ho necessitem. Perquè s'ha de comprar un pac de vuit
taronges si només en faig servir tres durant la setmana? Aquesta
necessitat és real o artificial?
El ritme de producció agrícola és
més ràpid que el de regeneració de la terra
i el nivell de consum és més baix que el nivell de
producció. És feina de tots acabar amb aquest incongruència.
Rectificar és de savis, ens hem d'aturar! Tornar endarrere.
No és possible anar creixent en un planeta limitat, és a dir,
adaptar el ritme de producció a la capacitat de regeneració de la
terra abans d'arribar el seu límit. Acabar amb aquest procés
destructiu. No s'ha d'entendre el decreixement com un fracàs, el
veritable fracàs serà seguir amb aquest ritme fins que esgotem
aquells recursos que
ens
mantenen vius. Escoltem les necessitats de la terra i
no les del mercat.
Fonts consultades:
- VANDANA, S (2006). Manifiesto para una democracia de la tierra. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica.
- Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura [última visita 10/10/2012] <http://www.fao.org/index_es.htm>
1FAO;
Organització de les Nacions Unides per l'alimentació i
l'agricultura.
- 3VANDANA, S. Manifiesto para una democracia de la tierra. Ediciones Paidós Ibérica. Barcelona, 2006. Pàgina 23.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada