Cooperació social 

Tots nosaltres hem viscut en algun moment de la nostra vida situacions de rebuig on ens hem sentit exclosos i on hem patit.

Algú no ha set jutjat per una pesa de vestir, per un pensament, per una actuació? Qui no ha hagut de defensar la seva identitat social, racial o religiosa? O fins i tot, qui no ha set acceptat per el seu físic, el seu pes o el seu color de pell?

Si recordem per un moment aquesta situació, recordarem el què patíem per no ser acceptats i el que desitjaven ser-ho. Però si indaguem una mica més en les nostres actuacions en vivències d’excussió, recordarem com en aquests moments teníem un sentiment més pròxim amb aquelles persones que vivien una situació semblant a la nostra. Sabeu perquè?

Mentres ens hem sentit acceptats per un grup no ens han preocupat aquestes situacions d’excussió, ja que els hi passaven a uns altres i nosaltres seguíem sent acceptats. El què jo em pregunto, és com si tots hem viscut i patit alguna situació de més o menys rebuig, perquè seguim excloent a la gent que ens envolta? Que ens mou a rebutjar als altres quan sabem el què es viu i es sent?

Sembla que aquest sentiment només el patim quan estem exclosos i  l’oblidem quan tornem a ser acceptats. De tal manera que no ens preocupa que les altres persones puguin estar patint per ser excloses, ja que nosaltres no ho som, i com he dit, no empatitzem amb aquest, ni recordem el que vam patir nosaltres quan vam viure una situació “semblant”.

Per tant, ser acceptats ens fa més egoistes? Ens fa perdre la capacitat d’empatia? No ho ser del cert, però el que està clar, es que quan vivim situacions d’exclusió la nostra capacitat d’ajuda i de cooperació amb les persones que estan vivint una situació similar a la nostra augmenta considerablement.

Aquest sentiment de pròximinitat que tenim amb les persones que estan vivint una situació similar o fins i tot pitjor que la nostra ens ajuda a tirar endavant. A través del suport mutu es crear un esperit de cohesió entre aquestes persones i s’unifiquen les seves forces i la seva lluita per aconseguir uns objectius sovint similar.

Un exemple actual d’aquest augment de cooperació entre persones que pateixen una situació semblant d’exclusió, és el tema dels desnonaments, és a dir, persones que estan vivint una situació d’exclusió social molt similar, ja que tots s’estan quedant sense un habitatge on viure, han unificat les seves forces per lluitar contra un problema comú.

Aquest és un exemple de que passar-ho malament junts, fa que augmenti l’esperit de cohesió, i que tenir un enemic comú unifica.

I és que actualment, estem visquen moltes actuacions socials amb aquestes característiques. Si ens parem a observar l’evolució socials dels últims anys, veurem que hem anat creant diversos grups socials per lluitar contra les injustícies socials que han anat sorgint, i que afecten a diferents col·lectius de persones; desnonaments, retallades, acomiadaments empresarials injustos, grups de persones de més de 50 anys sense feina, el famós moviment dels indignats, etc.

Amb tot això jo em pregunto, què podem fer perquè aquesta no disminueixi quan aconseguim reduir l’excussió? Quina és la manera que la cooperació social augmenti? Hem de proporcionar metes que uneixin el grup? En les situacions de no excussió social requereix un gran esforç la cooperació?

Bibliografia

Myers, David G. Exploraciones de la psicología social. Madird:
The McGraw-Hill Compnies, 2007.

Anna Mari Godoy Garcia