En la meva quotidianitat, i crec que massa sovint
pel meu gust, escolto i sóc present en alguns discursos, que em creen un
sentiment de frustració i d’impotència, que fins i tot m’han arribat a paralitzar.
Tot seguit, sóc conscient que he de contraatacar el meu pensament, a base de
reflexions per conscienciar-me i fer possible la meva actuació i, així
perseguir la millora d’aquestes situació que seguidament denuncio.
Aquests discursos que aquí vull rebatre són
aquells que percebo i entenc com els que vulneren la dignitat i la integritat
de les persones, també els seus drets com a ciutadans i ciutadanes d’una
comunitat. Amb el valor afegit que aquests discursos han estat pronunciats per
un càrrec representant de la població civil de l’estat espanyol agreugen la
seva importància.
Així doncs, nego la veracitat dels arguments que s’han
donat en els discursos als que m’estic referint i, fins i tot, dels
contraarguments o la inexistència d’aquests per dir tals catastrofitats. Per si
encara resulta poc evident de qui estic parlant és del senyor ministre José
Ignacio Wert. No dic senyor precisament perquè li estigui atorgant com a tractament
de cortesia, ni tampoc per ésser tot un senyor pel que fa a maneres o distinció.
Ans el contrari, dic senyor perquè així s’ho ha cregut ell, aprofitant el seu
rang per ésser senyor de fer el que li plau i així exercir la seva autoritat
sobre el territori espanyol i sobre les persones que viuen en aquest.
He cregut convenient que la meva actuació en bé
dels i les ciutadanes en aquest cas sigui a través de l’escriptura, per així
poder deixar constància i divulgar-ho. He pensat que la millor manera és
redactar-ho de manera que hi hagi una contraposició d’idees i opinions entre
l’actual Ministre d’Educació, Cultura i Esport i, el meu pensament.
Penso que la comunicació és molt important entre
les persones per tal de compartir opinions i així demostrar respecte i escolta
a l’emissor, perquè d’aquesta manera es té en compte a l’altre. Cosa que no ha
tingut en compte Wert ja que, en els seus discursos no ha tingut respecte a les
persones a qui es refereix.
Per començar amb els discursos recents que tenen a
veure amb les retallades i les manifestacions que s’han fet a conseqüència
d’aquestes, faré referència a la pretensió d’aprovar una nova llei educativa –
la LOMCE– proposada pel ministre.
Els objectius principals d’aquesta llei són
flexibilitzar les trajectòries professionalitzadores o les de batxillerat, la
implementació de proves d’avaluació a nivell nacional en les diferents etapes
educatives i posar exàmens especials d’accés a cada universitat (avaluat per
professionals externs als centres i amb caràcter eliminatori de les persones
que no les superin), la racionalització de l’oferta educativa, reforçant les
etapes d’aprenentatge de matèries instrumentals i, per últim, l’augment de
l’autonomia dels centres en l’especialització i exigència de rendiment de
comptes així com també que el director del centre podrà elegir qui seran els i
les docents. A més a més, l’especialització del professorat no es
tindrà en compte i quedarà suprimida a l’hora d’impartir les classes.
Per tant, queda clar que això suposa la supressió
de beques i ajudes de menjadors i llibres, a més de despatxar professorat i
l’increment de les taxes universitàries deixant així al marge i creant
desigualtats i segregació en la població. També suposa la competència desigual
entre centres. A part, d’aquesta manera es contempla l’educació d’una manera
mercantilitzada i utilitarista tant pel professorat com per l’alumnat ja que,
és la progressiva privatització dels sistema educatiu.
Ara bé, han sorgit crítiques i reivindicacions des
del Sindicat d’Estudiants es va organitzar una vaga general durant els dies 16,
17 i 18 d’octubre. A posteriori, les
persones que van sortir al carrer van
ser insultats pel ministre dient que eren extremistes, radicals i terroristes.
I el següent pas que intenta donar és intentar suprimir el dret a vaga dels
estudiants.
L’únic que està
aconseguint així és una vegada més, tant de la manera expressa d’insultar com
d’apostar per una nova llei és atacar els drets fonamentals de les persones ciutadanes.
Drets tals com ara el de manifestar-se i fer vaga. Per tant, aquest és un intent de minimitzar els drets i
el futur digne dels i les estudiants, però hauria de tenir en compte que la
llibertat d’expressió, reunió, manifestació i vaga són drets democràtics així
doncs, la població també hem de tenir en compte que no s’està exercint una
democràcia plena.
Wert
també parla de la responsabilitat que haurien de tenir els pares i mares quan
deixen que els seus fills i filles surtin de les aules en hores lectives i
deixant d’assistir així al que seria, segons ell, el seu deure. Però és que els
pares i mares ja estan responsabilitzant-se de l’educació i la formació dels
seus fills i filles quan surten al carrer a manifestar-se i apostant per una
educació equitativa i pública. Per tant, en aquest cas qui està essent
irresponsable és ell mateix perquè creu en una educació contraposada al que
està reivindicant la gent del carrer, persones que són les que viuen la
quotidianitat i la realitat de les decisions que pren el govern, decisions
sense tenir en compte les necessitats reals de la població que els ha votat.
Després d’aquestes declaracions el Sindicat d’Estudiants assegura que el
que intenta el Govern és "criminalizar
a todos aquellos que se movilizan contra la política de recortes sociales y
desmantelamiento de la enseñanza pública". Cosa que resulta més fàcil
i senzilla que escoltar i tenir en compte la veu del poble. Així doncs, el que
està fent el Govern és victimitzar la seva postura, delegant i
responsabilitzant a la ciutadania de les respostes que estan tenint.
Pel que fa al rebuig i les protestes que estan
demostrant els i les ciutadanes, Wert adopta una postura molt clara: la
indiferència. Cosa que no hauria de ser així , ja que això fa suposar que no
pren consciència i responsabilitat dels seus actes. Així doncs, la pitada i les
continues protestes que va rebre un passat cap de setmana del més d’octubre en
la inauguració de la Setmana Internacional de Cine de Valladolid i la
inauguració d’una biblioteca municipal a Burgos, fan pensar que la gent està
reclamant els seus drets individuals i col·lectius i també la
responsabilització.
Després d’aquests actes el ministre afirma "si uno no es capaz de
acostumbrarse a las protestas no vale para un cargo público". Penso que en aquest cas la
postura que hauria d’agafar no és la d’acostumar-s’hi ja que, això no suposa
una actitud de canvi sinó el contrari d’acceptació i normalització. Per tant,
seria molt més adequat l’acceptació del que reclama la ciutadania per poder fer
un procés de reflexió i responsabilització per canviar la seva actitud davant
els problemes que estan acusant les persones que fan les protestes.
Una altra de les actituds que
considero poc adequades per part del ministre és la facilitat que té per
ridiculitzar i menysprear les accions que fa la ciutadania. La reacció que va tenir
després de la inauguració a Burgos d’ironitzar l’obertura de la biblioteca
dient que li semblava "llamativo que
protesten porque se abra una biblioteca", i aprofitant per subestimar
la formació i la intel·ligència dels i les ciutadanes aprovant que seria millor
que estiguessin, "aprovechando sus
fondos documentales y bibliográficos". Em sembla de molt mal grat que
rebutgi les opinions i els sentiments que expressa la població.
Una altra de les temàtiques en
les que no ha estat respectuós i no ha tingut en compte la diversitat que hi ha
en les diferents identitats nacionalistes que hi ha dins el territori espanyol.
Aquí em refereixo a la seva intenció expressa d’espanyolitzar als i les alumnes
de Catalunya. És una ofensiva directe per totes aquelles persones que no se
senten espanyoles com a un tret o un sentiment d’indentitat nacional. Així
doncs, el que intenta així és imposar un sentiment nacionalista que no es
correspon amb la història i la cultura d’un territori. Per tant, puc dir que no
respecte la identitat individual de totes i cada una de les persones que formem
el context general.
Alguns dels arguments que dóna
per dir tal bestialitat és que els col·legis, és a dir, el cos docent i els
llibres de text adoctrinen i transfereixen als i les alumnes amb aquest
sentiment nacionalista català. En aquest intent no només es refereix a una sola
comunitat sinó que acusa a diverses comunitats autònomes, sense
identificar-les, de transmetre un sentiment i una identitat que no es correspon
amb la que Wert voldria que fos la única i exclusiva per les persones que viuen
al territori espanyol. Em demano, no és el ministre qui intenta inculcar i
adoctrinar, sense tenir en compte la diversitat, un sentiment nacionalista? A
més a més, per sort no té en compte que el principal element socialitzador i,
per tant, amb qui rebem les primeres influències i trets identitaris és la
família i el grup d’iguals.
Sembla ser també que el ministre Wert intentava
referir-se al funcionament i competències que les comunitats autònomes tenen
transferit en la matèria d’educació. Així doncs, pensa que les administracions
no han sabut atorgar als centres el funcionament idoni ja que, creu que
s’haurien d’impartir classes amb els coneixements i fets espanyols i no tant a
nivell més nacional o local. Ara bé, jo penso que és millor ensenyar
coneixements més propers als i les alumnes. D’aquesta manera sembla més fàcil
relacionar i entendre els conceptes que es treballen en les escoles i instituts
ja que, són propers i adaptats als context on es troben.
Just el dia següent d’haver fet les
declaracions de voler espanyolitzar els i les alumnes, Wert va fer una
entrevista l’emissora de ràdio Onda Cero on va expressar la seva opinió sobre
les persones que creuen que el que havia dit ell era escandalitzant. Les
paraules de Wert van ser: “lo que yo he dicho es que como representante del gobierno
español estoy interesado en que compartan su orgullo de ser españoles y
catalanes. Si eso escandaliza a alguien o le lleva a pensar en el pasado, o en
el franquismo, es que ese alguien tiene un problema de categorías mentales.
Conduce con el retrovisor. No sabe mirar al futuro.”
Ara bé, penso que realment qui té la
mirada posada en el passat és el ministre, perquè el que si llegeixo entre
línees només arribo a la conclusió que el que pretén és una Espanya
centralitzadora, uniformadora, única i totalitària.
Per
anar acabant, m’agradaria fer referència a algunes dades que considero
importants i penso s’haurien de tenir en
compte a l’hora de fer reformes que s’adeqüin al context i persegueixin la
millora del sistema escolar a nivell espanyol. Segons l’informe de la UNESCO en
l’edició 2012 de l’estudi anual Educació
per a tots, Espanya és el primer país d’Europa en l’abandonament escolar,
cosa que sembla ser que el ministre no ha tingut en compte ni ha proposat cap
tipus de millora per canviar-ho.
Quan
parlo del fracàs escolar i l’abandonament també em refereixo que des del govern
no es té en compte el que això suposa als i les joves. Doncs bé, suposa perdre
oportunitats laborals i de treball, en conseqüència això implica que no podran
fer front a les despeses que té un estat, per tant, no podran contribuir a la
prosperitat de l’estat. Segons aquest mateix estudi fet fer la UNESCO s’estima
que cada dòlar invertit en educació i/o altres competències suposa un retorn de
deu dòlars per a l’economia d’un estat. Però clar, sembla ser que el ministre
Wert i la resta de persones que formen el govern no tenen una visió clara del
futur.
Per acabar, vull fer referència a unes declaracions que va fer José Ignacio
Wert abans de ser el ministre d’Educació, Cultura i Esport. En aquestes
declaracions que va fer en una entrevista se li demanava que era el que més
valorava en la seva vida. Ell respongué que en primer lloc hi havia el seu
enriquiments personal, seguidament del benestar de la seva família, el seu
enriquiment econòmic, i alguns altres punts que va identificar com a rellevants
en la seva vida. El que resulta més curiós és que l’últim dels seus interessos
era l’Educació.
Francament, no crec que hagi canviat d’opinió. Em pregunto: com és que
aquesta persona es vol encarregar i responsabilitzar d’un tema que no li
interessa?, per què el deixem estar al càrrec d’aquesta tasca tan important pel
futur de tothom?
Webgrafia:
La tertulia de Luis. Declaraciones de Wert. 11 octubre de 2012. [Data de consulta: 1
desembre de 2012]. <http://www.youtube.com/watch?v=pKY9I5Qqvfg&feature=related>
Declaraciones
de Wert a Herrera en Onda Cero. 15 octubre de 2012. [Data de consulta: 1 desembre de 2012]. <http://www.youtube.com/watch?v=lXqVwZtLmkM>
Wert
se mofa de las familias sin recursos económicos para pagar las tasas de la
Universidad. 22 maig de
2012 [Data de consulta: 1 desembre de 2012]. <http://www.youtube.com/watch?v=dyV_7bTv4i4>
Educación Sin Fronteras. ¡Lo que hay que Wert! [Data de consulta: 1 desembre de 2012].
<http://www.loquehayquewert.org/>
José Ignacio Wert. 29 novembre de 2012 [Data
de consulta: 1 desembre de 2012]. <http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Ignacio_Wert>
La Moncloa. Ministro
de Educación, Cultura i Deporte. José Ignacio Wert Ortega. [Data de
consulta: 1 desembre de 2012].
Delgado, Tohil. Wert muestra una vez más su talante autoritario y antidemocràtico.
El Huffington Post. 1 octubre de 2012[Data de consulta: 1 desembre de 2012].
<http://www.huffingtonpost.es/tohil-delgado/el-ministro-de-educacion-_b_2043933.html?utm_hp_ref=fb&ncid=edlinkusaolp00000009&src=sp&comm_ref=false>
José
Ignacio Wert acusa a “algunas comunidades” de “transferir un sentimiento”
nacionalista con los libros de texto. El Huffungton Post. 26 octubre de 2012. [Data de consulta: 1 desembre de
2012]. <http://www.huffingtonpost.es/2012/10/26/jose-ignacio-wert-acusa-algunas-comunidades-transferir-sentimiento-nacionalista-libros-texto_n_2021731.html>
Wert
asegura tras recibir una nueva pitada en Burgos que las protestas no le afectan
“lo más mínimo”. El
Huffington Post. 21 octubre de 2012. [Data de consulta: 1 desembre de 2012].
<http://www.huffingtonpost.es/2012/10/21/wert-asegura-tras-recibir_n_1996869.html>
Informe
de la UNESCO: España es el primer país de Europa en abandono escolar. El huffington Post. 16 octubre de 2012. [Data
de consulta: 1 desembre de 2012]. http://www.huffingtonpost.es/2012/10/16/informe-de-la-unesco-espa_n_1969111.html>
Wert:
La huelga convocada por los padres de alumnos se inspira en la “izquierda
radical y antisistema”. El
Huffington Post. 15 octubre de 2012. [Data de consulta: 1 desembre de 2012]. <http://www.huffingtonpost.es/2012/10/15/wert--la-huelga-convocada_n_1966776.html>
El
rey Juan Carlos abronca al ministro José Ignacio Wert por “lo de españolizar a
los catalanes” (VÍDEO). El
Huffington Post. 12 octubre de 2012. [Data de consulta: 1 desembre de 2012]. <http://www.huffingtonpost.es/2012/10/12/el-rey-juan-carlos-abronc_n_1961216.html>
Wert:
“Quien se escandalice tiene un problema de categorías mentales”. El Huffington Post. 11 octubre de 2012. [Data
de consulta: 1 desembre de 2012]. <http://www.huffingtonpost.es/2012/10/11/wert-problema-mentales_n_1956825.html>
Caterina Fuster Plomer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada