Les persones vivim en societat, és a dir, convivim amb altres persones dins d’un mateix territori. Perquè aquesta convivència funcioni hem de tenir amb compte diversos factors. Entre d’altres, un d’aquest factors són les normes relacionals que establim en totes les relacions, i que creem seguint els nostres valors. Aquestes normes no són estàtiques, ja que la societat està en constant canvi i això fa que els nostres valors també ho estiguin.
Fixem-nos en les nostres relacions familiars, d’amistats, de feina o de parella. Amb totes i cada una d’elles tenim una sèrie de normes imaginàries que hem creat seguint els nostres valors, dic normes imaginàries perquè la majora de les vegades no han estat parlades ni pactades prèviament, és a dir, tots som conscients que tenim uns valors i que els altres també els tenen, però no ens dediquem a esbrinar quins són aquest, sinó que donem per entès que els altres també tenen els nostres.
Amb això després ens trobem amb problemes d’ètica sobre les nostres actuacions i la dels altres. Degut a que sota els nostres valors cada una de les parts ha interpretar les seves pròpies normes de relació. En aquest cas, si els valors de les persones implicades són semblants no hi ha cap problema mentre els implicats actuïn en relació a aquests.
Fixeu-vos que no dic iguals, sinó semblants, ja que totes les persones som diferents i estem en constant canvi, així que és molt complicat trobar dues persones amb uns valors iguals, a banda que hi hagi una influència prèvia per alguna de les parts. Però en aquest moment els valors haurien estat expressats i per tant s’haurien pactat unes normes de relació entre els implicats.
En el moment en que els nostres valors no han set expressats, i per tant no hem pactat unes normes de relació, ens podem trobar en un conflicte personal, en el moment en què una de les persones implicades en la relació realitza una acció que per nosaltres no és ètica. Aquí ens podem sentir traïts, perquè esperàvem un comportament determinat (més ètic per nosaltres) segons els nostres valors, que l’altre no ha realitzat, ja que no té els mateixos valors, i a l’inversa.
Per això és molt important la comunicació entre les persones, i la transmissió de valors entre aquestes, ja que així tots podrem conviure en una societat més ètica per tothom.
Tot i que tendim a ser reticents a la comunicació, és bo que hi hagi un petit debat entre les persones implicades en cada relació, per així reflexionar sobre nosaltres mateixos i sobre els altres i potenciar el nostre criteri i el dels altres.
Per altre banda, perquè les relacions socials funcionin millor, també hem de tenir molt en compte el valor del respecte pels altres, és a dir, no esperar que els altres actuïn com nosaltres ho faríem, sinó que hem d’aprendre a entendre i a respectar les actuacions de l’altre, per molt diferents que siguin a les nostres, per molt contraries que siguin als nostres valors i doncs, per molt no ètics que aquest ens semblin.
Anna Mari Godoy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada