Construint camí per a la cohesió social

Vivim en un món dominat per forces incapaces de garantir una vida digna a totes les
persones. Moltes persones no poden cobrir les seves necessitats bàsiques, ni els seus
drets bàsics que ens permeten viure amb dignitat i en llibertat. Un món global que es
regeix per directrius econòmiques i de mercat que fomenten la competitivitat i
l'individualisme egoista (on tothom mira per ell i els seus) obviant valors essencials de la
humanitat com ara la solidaritat i el suport mutu.

Tot i que, els drets humans siguin considerats un dels referents més significatius de les
societats occidentals sabem que moltes vegades són transgredits. Aquesta transgressió
no només es dóna en països del sud (fam, explotació laboral, guerres...) també es dóna
en les societats “democràtiques” fenòmens com el racisme, la xenofòbia i altres
violències.

En les societats “democràtiques” els perills que atempten contra els drets humans són
més subtils i invisibles, per la qual cosa moltes vegades passen desapercebuts, ja que
aquest tipus de societat no vigila el seu compliment. Moltes violències o agressions cap a
la dignitat de les persones es veuen com quelcom natural, és a dir, normalitzem les
situacions. Els mitjans de comunicació (anuncis, programes...) estan plens d'aquestes
agressions, com per exemple els anuncis sexistes que continuen potenciant la figura o el
rol de la dona, com a mestressa de casa o com a objecte de desig sexual. Aquestes
agressions també es donen en al dia a dia, moltes vegades hem estat presents o hem vist
alguna agressió d'una persona cap a un altra i no hem fet res per intentar parar la situació,
ja que sovint pensem que no va amb nosaltres. També hi ha partits polítics xenòfobs que
al contrari de fomentar la cohesió social, juguen i alimenten la cultura de la por cap allò
desconegut (diverses cultures) per crear el pànic i guanyar vots.

Aquests són alguns exemples que demostren la vulnerabilitat dels drets humans, però
com ja he dit són pràctiques normalitzades per la societat i com a conseqüència no ens
parem a pensar en el que realment passa...Podríem arribar a la conclusió que si en una
societat “democràtica” existeixen perills cap a la dignitat de les persones és perquè
aquesta és perversa, és a dir, proclama la defensa dels drets humans però realment ella
mateixa col·labora en la transgressió d'aquests drets. Tenint en compte que vivim en una
societat amb certa perversió es fa necessària la participació i la implicació de totes les
persones per fer visibles aquestes agressions cap a la dignitat de les persones.

La humanitat al llarg de la història sempre ha lluitat per un món millor, més just. Crec que
per aconseguir aquest nou món és necessari canviar la ment i el cor de les persones amb
la finalitat de donar lloc a una nova consciència ètica. Aquesta transformació de la realitat
nomes és possible a través de l'educació. Vivim en una societat molt diversa i complexa, i
cada vegada ho serà més, per tant es necessari aprendre a conviure entre tots/es i
entendre la diversitat com un bé que ens enriqueix com a persones.

La nostra societat “democràtica” es troba en un període d'aprenentatge, en el qual
l'educació hi juga un paper molt important en la formació de la persona al llarg de la vida.
Ara bé, hem de reformar el model d'educació actual i anar cap a un model d'educació més
participatiu i comunitari que eduqui en valors. L'educació ha de donar-nos eines per ser
més autònoms i per poder decidir per nosaltres mateixos. Les persones hem de ser lliures
per actuar tal i com creiem i per això és necessari que l'educació no imposi ni domestiqui
a les persones, és a dir, no ha de ser un aparell ideològic de l'Estat i de les classes
dominants.

Per tant, si creiem que s'ha de formar i educar en valors hem d'entendre que les
violacions dels drets humans no són violacions de la llei (tal i com s'entén en la nostra
societat), aquesta només ordena allò que s'ha de fer i no allò que s'hauria de fer. Els drets
humans s'han d'aprendre i no ser imposats mitjançant les lleis. Aquesta diferència és molt
important, ja que no és el mateix respectar els drets humans perquè hi ha una llei que
m'obliga a fer-ho que respectar-los perquè els accepto i, per tant, els respecto. Entenen
que els valors només es poden adquirir quan els interioritzes activament i lliurament i
passen a ser una part integrant de les pròpies vivències i del comportament de cada
individu.

Ara bé, no hem de caure en el parany de pensar que l'escola educarà lo suficient per
generar persones diferents, no hem de perdre de vista que la gran escola és la vida. Per
això, hem de potenciar una educació al llarg de la vida amb la idea que hi ha molts espais,
moltes situacions que eduquen i sobretot amb la idea que tothom educa (intenció
relacional), en definitiva, hem de potenciar una educació popular amb la qual també es
crearà comunitat. Aquesta educació en valors ha de tenir en compte a l'individu i al
col·lectiu (la comunitat), ha de buscar, acceptar i respectar, les normes de fer del col·lectiu
que faci possible la convivència de totes les persones que configuren el grup.

Cíntia