dimarts, 22 de maig del 2012

La cirurgia estètica com a model de vida




Actualment tenim a l’abast una gran varietat d’informació que ens prové de diferents mitjans de comunicació. La televisió és un dels principals i ens dóna opció a una gran varietat de programació. Cada canal televisiu ens aporta una visió sobre la realitat basada en els diferents gustos, models de vida, interessos, ideologies, gèneres... És a dir, cada vegada més es fan canals a mida amb les persones, enlloc de donar una visió generalitzada, objectiva i educativa davant de totes les temàtiques mundials i territorials.

Aquesta reflexió té l’origen en un determinat canal i, dins aquest, a un determinat programa actual. Em refereixo a Doctor 12910 que es dóna dins el canal Divinity. Es tracta d’un espai televisiu protagonitzat per a diferents professionals de la cirurgia estètica i la seva clientela. El nucli d’aquest programa recau en la millora de la qualitat de vida de les persones a partir de diferents operacions estètiques.  Així doncs, la imatge que dóna sobre aquest tipus de operacions és normalitzada i té un enfoc davant d’aquesta temàtica, com a una opció de vida satisfactòria davant dels cànons de bellesa implantats per a la societat actual. És a dir, cada persona té opció a millorar i canviar la seva imatge per tal  d’encaixar dins la societat real.

Aquest plantejament davant dels canvis d’imatge fa que l’audiència vegi factible la possibilitat de seguir i ser un model real dels cànons de bellesa. Paral·lelament, aquest pensament promou l’acceptació i la implantació d’aquests canons i estereotips socials i, amb ells, el menyspreu a tot allò que no s’aproxima o no és semblant a aquest model de bellesa. Aquesta idealització del cos femení i masculí a través del mitjans de comunicació, té conseqüències negatives per a les persones que estan veient com els seus cossos difereixen d'aquests patrons i com els gustos dels homes i les dones són molt influenciats pel models que ofereix publicitat. Aquesta confusió entre el desig i bellesa, l'èxit i aparició porta amb si nombrosos problemes de frustració al propi cos.

Així doncs, vull remarcar, primerament, qui són els consumidors principals d’aquest tipus de canal. Divinity ha estat creat, en línies generals, pel col·lectiu de dones que volen formar part de la imatge estereotipada que la societat marca com a favorable. Persones que creuen en la valoració de la seva imatge i del seu estatus com a valor per a l’acceptació personal i social. Aquesta és una visió molt generalista davant dels possible audiència però, si en regim per la programació que s’hi exposa, podria molt ben ser una possible deducció d’aquesta. A més, molt possiblement un percentatge elevat d’aquests col·lectiu està en l’etapa de l’adolescència, una etapa lligada al desenvolupament personal i social on un dels interessos principals recau en la seva pròpia valoració per la societat i, paral·lelament, en la seva valoració personal.

Vull remarcar, abans de continuar amb la reflexió, que personalment em veig endinsada en el públic consumidor d’aquest canal televisiu i que, tot i que la meva visió sobre el col·lectiu sigui aquesta, crec que la forma de mirar els diferents programes i interioritzar tots els continguts que s’hi  volen transmetre, no sempre ha de portar a un resultat purament negatiu, tot i que la persona no sigui del tot conscient de tot allò que possiblement va interioritzant. 

Així doncs i centrant-me altra vegada amb el programa Doctor 12910, la promoció que es fa de la cirurgia estàtica com a una opció de canviar la teva realitat, tant en el món social, com en el professional, com en el personal, té com a conseqüència que l’interès de canviar la teva imatge des de l’època de l’adolescència s’incrementi. Conseqüentment els cànons de bellesa es dupliquen i, tot i que l’objectiu principal de la cirurgia sigui augmentar la teva autoestima, personalment crec que acaba tenint un afecte advers. Aquesta imatge estereotipada que recau en la moda actual de la societat, fa que els valors de estima a un mateix i a la diversitat d’imatge desapareguin per un patró introduït per l’ordre simbòlic dominant (patriarcat).

Per altra banda hi ha diferents factors que m’agradaria reflexionar envers els possibles objectius que té la clientela del programa. El que es definiria com a principal és que el que ja he explicat anteriorment. Cada vegada més la importància d’una bona imatge social (imatge que se’ns promou ja des de l’estètica dels famosos) és un dels objectius principals de la comunitat i passa, en molts casos, per sobre de la pròpia salut física i psíquica d’aquesta.

Un altre objectiu que sobresurt d’aquest primer, però que es podria definir com a separat degut a la gran importància que té, és que hi ha usuàries i usuaris que necessiten de diferents operacions estètiques per pujar de categoria en el món laboral. Aquest espai professional està enfocat a un públic que promou o demana una certa bellesa externa envers els treballadors que li ofereixen el producte. Així doncs, la demanda d’una cirurgia estètica ja no només recau en la possible millora de la imatge davant la percepció personal, sinó davant la visió externa dels consumidors. Això em fa reflexionar amb la importància que es dóna de l’estètica ja no només personal, sinó de l’entorn. No es mira la bellesa interior i personal, sinó l’estètica en si per poder complir amb un cert estatus i una certa qualitat de vida.

Ja per acabar amb aquesta reflexió, vull remarcar què suposa, en alguns casos, poder canviar la teva imatge. Veure real una millora física en la teva persona ocasiona que hi hagi un cert rebuig per les zones que menys t’agraden de tu. El valor d’acceptar-te a tu mateix, de valorar el que ets i de com ets canvia i, en alguns casos, fa possible un segona i tercera operació un cop ja s’ha fet una primera. Així doncs podem parlar de l’addicció a la cirurgia estètica. Aquesta addicció existeix i és freqüent sobretot amb persones amb un estabilitat econòmica alta. Tenir la possibilitat de canviar, tot i que et suposi un esforç econòmic, psicològicament causa un afecte de no trobar-te a gust mai amb el que tens, de voler cada vegada més.

Ja per concloure, vull remarcar que aquesta reflexió és oberta a diferents deduccions i anàlisis de la realitat estètica del món, del valor de l’autoestima personal i de veure l’altre com un ésser diferent amb un bellesa personal única, ja no només externa, sinó també interna. No he volgut introduir-me massa amb alguns temes, ja que això condicionaria, de menor o major manera, les reflexions del lector.  Així doncs, tot i que hi ha molts punts purament personals, he mirat d’enfocar el tema perquè cada un pogués acabar de madurar el pensament sobre allò que n’extreu.

 Algunes fonts d’interès:


 Sílvia Valls
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)