Respectar, construir un nosaltres.

Avui en dia no em cal anar a la Xina per menjar-me uns noddels o a Mèxic per gaudir d'un taco. A part que puc comprar els ingredients al supermercat, a pocs metres de casa tinc un bufet lliure de menjar xinès i una mica més lluny un bar on fan tacos per emportar. Sovint quan no saps què fer un dissabte, t'encanta dir avui anirem a sopar el xino, una cosa diferent, exòtica. Mirant-ho així, quin luxe!

 

Aquestes diferències també apareixen al carrer, quan veus un jove de pell morena que porta una gorra i uns pantalons amples l'associes a una banda llatina, i a sobre penses que porta una pistola. Tens dues opcions o canviar de vorera perquè no et mati o passar pel seu costat i fer-te l'heroi. Com també quan veus una persona xinesa anant ràpid pel carrer, penses que s'ha escapat un moment del taller clandestí de confecció on treballa i ara hi torna. El cinema ha fet molt mal en aquests cassos. Des de petits ens han dit que el què passa a les pel·lícules no és real, no obstant, reflectim aquestes realitats en la vida real o les pel·lícules reflecteixen el què passa en la vida real?

 

Penso que categoritzem tot allò que és diferent a nosaltres, és a dir, trobar característiques generals o semblances amb una cosa que coneixem o em vist per així sentir-nos segurs. Per tant, és un mecanisme de protecció convertir allò diferent en una cosa coneguda, ja sigui bona i ens transmeti curiositat o dolenta i la rebutgem. Així cada persona ordena el seu món, però ho fa d'una manera subjectiva. És a dir, tothom es fa la realitat a mida, i a vegades es passa per alt que som persones humanes i com nosaltres totes aquelles amb les quals convivim. Això fa que suportis a la persona que és diferent a tu perquè l'espai és de tots. No obstant, penses que t'han d'agrair que els deixis viure al teu territori, també han d'estar contents que no els insultis per la seva orientació sexual o no et burlis de com van vestits, i pots dormir a les nits pensant que ets una persona respectuosa.

Aquest fet és una de les hipocresies de la realitat en què vivim, utilitzar la paraula respecta quan el que estem fent és tolerar. Toleres, suportes a una persona perquè t'hi sents obligat, però no comprens que tot i ser diferent és persona, també respira i menja per sobreviure com tu. Que com tu ha escollit què vol ser i com tu no va escollir a quin lloc néixer. El valor fonamental de l'ètica és la persona humana, i com a tal naixem amb uns drets que ens fan dignes de ser-ho, per aquest fet és important respectar; reconèixer l'altre, la seva dignitat, amb totes les seves conseqüències.

Això suposo transformar “ells” en “nosaltres”, reconèixer la diferència. Poder comprendre que vivim en un món plural, tenir un interès mutu. Que la diferència es converteixi en una característica i no en un factor d'exclusió. És molt fàcil posar l'etiqueta de diferent, no tenir que posar-te a la pell de l'altre, alimentant l'individualisme de la societat.

La llibertat de consciència, poder escollir, se'ns assigna el néixer. Aquesta llibertat és individual, però és responsabilitat de tots poder-ne gaudir. Com deia Aristòtil “El fi és sempre la felicitat, però no és un bé individual, sinó col·lectiu[...] el meu bé no pot ser antagònic el teu, ja que el bé és de tota la comunitat”. Tota persona vol ser lliure, construir el seu jo, però vivim en comunitat. Per aquesta raó hem d'incloure la diferència, educar pel “nosaltres”, estimular actituds socials que no jutgin allò diferent sinó que ho comprenguin com un més a més, gaudeixin de la diversitat que ens ofereix la societat.

Arantxa